Per què MoMa?

L’aprenentatge d’una llengua estrangera fora del país d’origen implica una sèrie de reptes que no es plantegen quan es pot aprendre aquesta mateixa llengua en el país on es parla.
Ens trobem, doncs, davant de tres limitacions bàsiques a les quals hem de donar resposta.

• La motivació de l’alumne després d’una jornada escolar.
• La impossibilitat d’aprendre la llengua com ho fa un nadiu.
• L’absència de l’entorn lingüístic

És l’anàlisi d’aquestes mancances el que ens porta a desenvolupar el nostre mètode, una manera d’aprendre llengües motivadora, enriquidora i eficient, amb l’objectiu que l’alumne pugui arribar a comunicar-se en qualsevol situació.

La motivació i el treball cooperatiu com a eines

Habitualment, l’aprenentatge d’una llengua es fa fora de l’horari lectiu.
L’alumne s’enfronta a una hora i mitja més de classe després de la seva intensa jornada a l’escola.
La seva atenció, lògicament, no és la mateixa, i la seva motivació, tampoc.
Hem de tenir en compte aquesta realitat a l’hora de comunicar-nos amb ells dins de l’aula.
Per altra banda, està demostrat que els resultats d’un alumne ben motivat són altament superiors d’un que no ho està.
Per tots aquests motius, la motivació és un pilar bàsic del nostre mètode, i l’aprenentatge cooperatiu fomenta aquesta motivació.

“Tant els centres educatius que han portat a la pràctica docent l’aprenentatge cooperatiu, com els diferents autors que han investigat el tema demostren els avantatges del treball cooperatiu enfront del competitiu i individualista:

• El rendiment de TOT l’alumnat és clarament superior en les situacions d’aprenentatge cooperatiu.
• Millora la motivació per les tasques escolars.
• Desenvolupa la creativitat.
• Estimula el pensament crític.
• Augmenta la qualitat i quantitat dels treballs.”

( PUJOLÀS, P. Metodologies inclusives.. p.4 )
Recordem amb més facilitat les experiències agradables, les que ens impulsen a voler-les repetir.

La claredat d’objectius en la metodologia

Per assolir l’èxit hem de ser conscients de les pròpies limitacions. Hem de ser realistes i no creure que podem assolir una llengua amb la mateixa metodologia que un nadiu.
Nosaltres estem immersos en la nostra llengua des que naixem. I per això l’aprenem d’una forma natural.
Som conscients que no existeix cap mètode que pugui assimilar-se a la manera com un nadiu aprèn la seva llengua.
Davant d’aquesta impossibilitat, hem d’enfocar l’aprenentatge de tal manera que l’alumne treballi amb projectes definits per tal d’assolir la funció principal d’una llengua, la capacitat de comunicar. Els nostres projectes fomenten el que necessiten els alumnes, comunicar, no només escoltar i retenir.
Hem de renunciar a convertir el nostre alumne en filòleg, el que ha d’aconseguir és sentir-se còmode amb l’idioma: parlar-lo, entendre’l i escriure’l, és a dir, comunicar-se en aquesta llengua.
El nostre mètode prioritza la comunicació.

La importància de l’entorn

És evident que una llengua s’aprèn més ràpidament i correctament vivint al país on es parla.
És el contacte diari amb ella, amb els seus parlants, l’esforç continuat per entendre i comunicar-se.
Un bon mètode ha de suplir aquestes mancances dins les possibilitats reals. Ha de facilitar el màxim possible aquest contacte a l’aula.
Les noves tecnologies ens ajuden a motivar l’alumne per conèixer la cultura, els costums i la manera de fer d’altres països.
Hem d’evitar l’error de no aprofitar-les.
Les noves tecnologies són l’eina base del nostre mètode.